La proactivitat com a eina d'empresa
A primers de 2020, amb una pandèmia incipient, els gestors que anàvem al davant de les entitats havíem de fer una tria important: optar per la proactivitat o per la reactivitat. Hi havia altres tries, és clar: preservar l’economia empresarial, cuidar persones, preparar equips humans... però al final tot es circumscriu a la tria anterior: proactivitat vs reactivitat. Multitud d’entitats varen sortir del pas amb pocs o cap mitjà, administracions que responien com podien a una demanda social i sanitària descontrolada i creixent, persones que aplicaven la bona voluntat per afrontar una situació pandèmica desconeguda i generadora d’incertesa, etc. El resultat de les entitats va ser dispers. Com no pot ser d'altra manera, em nego a pensar que els mals resultats anessin inexorablement lligats a una falta d’acció (igualment, els bons resultats no foren patrimoni exclusiu de visionaris que “ sabien com fer-ho tot bé ”). Entitats que es van deixar la pell sobre el terreny, acabaren t